A Les cadires, Ionesco aconsegueix fer present d’alt de l’escenari el buit existencial de què parlàvem anteriorment: “El tema de l’obra no és el missatge ni el fracàs d’una vida, ni la desfeta moral dels vells, sinó justament Les cadires, és a dir l’absència de persones, l’absència de l’Emperador, l’absència de Déu, l’absència de matèria, la irrealitat del món, el buit metafísic; el tema de l’obra és el no-res... els personatges invisibles han de ser cada cop més presents, cada cop més reals...fins a arribar, cosa inadmissible, inacceptable per a la intel·ligència, a fer-los parlar, gairebé a fer-los moure... el no-res es fa sentir, es concreta, és el cim de la inversemblança!