París, migdia, en un autobús de la línea S, a un hora punta: puja un jove amb un barret estrafolari, escridassa un viatjer que li clava empentes i tot seguit se'n va a seure. Devant l'estació de Saint-Lazare, dues hores més tard: el mateix individu parla amb un company, que li aconsella d'apujar-se el botó superior de l'abric per tancar-ne l'escot. A aquest argument tan escuet, es redueix tota l'acció d'Exercicis d'Estil. Però Raymond Queneau ho explica de noranta-nou maneres diferentes.