Espai escènic del casc antic de Palma ubicat a un casal gòtic del segle XIV-XV al carrer Ca'n Sanç, 5, propietat des de 1989 de la Cooperativa de Teatre ESTUDI ZERO que el gestiona conjuntament amb l'ASSOCIACIÓ CULTURAL SANS.

L'edifici és un típic exemple d'arquitectura medieval que conserva al pati un arc i uns escuts catalogats. El casal originalment estava format per dues o tres cases que es reuniren per fer-ne una de més gran. Varen pertànyer al segle XV al Governador de Mallorca que l'usava com a llotja.

Posteriorment va ésser molt compartimentat en vivendes a la planta baixa, entresol, planta noble i porxos.

Ja al segle XX des de 1930 fins al final de la república l'actual edifici del Teatre Sans (abans nº 11) va acollir el Centro Republicano Federal també anomenat Casino Republicano.

A més de les activitats pròpies del partit s'hi duien a terme diverses manifestacions culturals: vetllades literàries teatrals i culturals, actuacions corals, era seu de L'Orfeón Republicano Balear i tenia una càtedra de declamació i s'impartien classes, conferències i tertúlies. Aquestes activitats es feien a la planta noble aquí a on hi ha l'actual escenari.

A partir de 1939 el casal va passar a ésser la seu del Círculo de Obreros Católicos, on s'hi programaren temporades teatrals. Entre els anys 40 i 41 hi actuà la Cia. de Gaietà A. Cortés, Ventura Catany i Joan Forteza Valls i s'iniciaren actors que a partir de 1948 s'havien d'integrar a la companyi Artis: Francesc Forteza, les germanes Riera, etc.

Altres obres que representà la càtedra des de finals dels 40 als 60 al local del carrer Sanç varen ésser: El octubre no puede mentir, Los morenos, El mendigo, El afinador, El tio de l'havana, Zaragueta, Doña Clarina, L'Amo en Sion, Mestre Lau es taconer, Un romace de margalides, Els calçons de mestre Lladò, És el gato (Zarzuelita), En mi casa mando yo, Una temporada a ca sa Dida de Lluís Segura, Julieta y Romeo de Jose Maria Peman, Una limosna por di´s, Las cosas de Gómez, Vaja una feta, Na Catalina de Son Gallard representada per la companyia Artis, La leyenda del maestro, Hotel cosmopolita; Funciones teatrales en honor a San José; La tia de Carlos; Mestre Fornari; El tio de l'Havana de Tous i Maroto; Puebla de mujeres de los hermanos Quintero; Don ventura veranea de Lluís Segura; Por no entenderse; Veneno para mi esposo de Alfonso Paso; Las dos joyas de la casa; Jo seré el teu gendre; Flors i bombons etc.

A partir dels anys 70 l'edifici i les activitats del Círculo comencen a decaure i a entrar en decadència.

L'any 1984 la companyia Trip Trup Teatre, antecedent d'Estudi Zero el lloga i el fa servir com a local d'assaig, encara que també hi representa algunes obres com: El darrer Klinex,Stratostories i Txekhov's de A. Txekhov . Al 1985 el grup es desfà i del seu nucli sorgeix Estudi Zero Teatre que segueix usant el teatre com a local d'assaig i representacions.

Al 1985 , ja com Estudi Zero Teatre hi presenta L'Ós i i Els danys del Tabac de A. Txekhov ,Bagul de Estudi Zero,La Cantant calba de Eugene Ionesco , així com algunes sessions musicals.

Al 1986 Estudi Zero teatre hi representa L'Ós i Els danys del Tabac de A. Txekhov; La cantant calba de E. Ionesco.

L'any 1987 Estudi Zero Teatre hi presenta La gata de Tennessee Williams, Bagul espectacle infantil de creació col·lectiva i Tocat d'amor de Sam Shepard.

L'any 1988 Estudi Zero Teatre hi presenta L'hostalera de Carlo Goldoni que tornarà a reposar l' any 1989.

L'any 1989 Estudi Zero Teatre ja constituït com a cooperativa adquireix amb propietat el Teatre Sans i comença un procés de restauració i utilització de l'espai no sols com a la seva pròpia seu, sinó també com a local d'exhibició i com a seu de l'Escola d'Arts Escèniques, on s'ofereixen classes per a infants, per a joves, adults i cursos de postgrau.

El Teatre Sans l'any1992 va ser membre fundador de la Coordinadora Estatal de Salas Alternativas que avui en dia reuneix una trentena de sales de petit format .

La primera fase de funcionament del Teatre Sans en programació es pot datar al 1992 amb espectacles dels quals se n'arriben a fer entre 100 i 150 representacions com Vol en picat dins la sala o La Família Sans amb resultats d'assistència altíssims de 7000 o 12000 espectadors, considerant que la cabuda màxima del Teatre Sans és de 100 places.

L'any 1992 Estudi Zero Teatre hi estrena Vol en picat dins la sala de Karl Valentin i dirigit per Pere M. Mestre, d'aquest espectacle aquest any s'hi fan 69 representacions; l'Escola d'Arts Escèniques hi presenta El Cercle de guix Caucasià de Bertolt Brecht; la companyia La Potoloca del Sur l'espectacle Caricatura, cabaret, bang band; la companyia valenciana Conino Gurillo l'espectacle La Gutenberg; la companyia de Barcelona L'Avalot Teatre l'espectacle L'extraordinari viatge de Madam Dugongo i la seva companyia de fenòmens.

Al 1993 destaquen els següents muntatges: Vol en picat dins la sala d'Estudi Zero Teatre (43 actuacions), Per raons humanitàries de Miquel de Marchi; Les Bruixes de Salem Arthur Miller per l'Escola d'Arts Escèniques; Ñaque de Jose Sanchís Sinisterra, Cia. Ambulantes (Madrid), Ondas de Maxi Rodríguez Cia. Toaletta Teatro (Astúries), El Gran Màgic d'Oz Frank L.Baum per l'Escola d'Arts Escèniques, Una carta d'Aina Compte; Tercet de Teatre de Què; Les Kirlian i Ressaca crònica de Hermanos Llonovoy i Tomeu Gomila.

Al 1994 El Gran Màgic d'Oz per l'Escola d'Arts Escèniques; La cantant calba de Ionesco Estudi Zero Teatre, Bodas de sangre de Garcia Lorca per l'Escola d'Arts Escèniques; Exercicis d'Estil de Raimond Queneau, Estudi Zero Teatre.

Durant 1995 Estudi Zero Teatre hi presenta l'espectacle Els Germans Sans al Cafè Teatre (homenatge als fabulous Marxs brothers); l'Escola d'Arts Escèniques, Dispara Flanaghan! Jordi Teixidor; la cia. de Santiago de Compostela Chevere, Annus Horribilis; La Fanfarra de Barcelona, Mangalena; Estudi Zero Teatre, Exercicis d'Estil; Estudi Zero Teatre, El gran espectacle dels contes clàssics.

Al 1996 Estudi Zero Teatre continua El gran espectacle dels contes clàssics; s'hi presenta també d'Estudi Zero Teatre Chez Poquelin de Molière; de l'Escola d'Arts Escèniques Lisistrata d'Aristòfanes; de La Pupa de Sevilla Incongruencias.

Durant l'any 1997 la companyia Estudi Zero hi presenta un dels seus muntatges més exitosos tant pel nombre de representacions (més de 150), com pel nombre d'espectadors assolits (més de 15000), com pel número de temporades en cartell La Família Sans; l'Escola d'Arts Escèniques hi presenta Desbarats de Llorenç Villalonga.

Al 1998 destaquen la reposició de La Família Sans d'Estudi Zero Teatre; ¡Ay, Carmela! de José Sanchís Sinisterra per l'Escola d'Arts Escèniques; Senzillament Shakespeare per l'Escola d'Arts Escèniques; Comedia, viatge al món de Plaute de Chigo de Chiara per l'Escola d'Arts Escèniques; Que mexplique de Christian Atanasiu (Barcelona); Questa sera non si recita de Pere Puertolas per la companyia valenciana Conino Gurillo.

Quan al 1999 destaquen la companyia El taller de la Habana de Cuba que representà La vida es un carnaval de Misael Hernández; Entre dos o historias de chicos encamorados de Elsa Isabel Bomeman, Aquiles Nazoa i Soledad Cruz; El caballero de la espada y la princesa del sol de Grassa Toro; la companyia de l'Enfilall Teatre presenta A l'estació de Karl Valentin; la companyia Estudi Zero Teatre La Selva Monzònica de Quim Monzó; l'escola d'Arts Escèniques El bon doctor de Simon and Txekhov; l'Escola d'Arts Escèniques Glups! de Gerard Lauzier.

A finals de 1999 s'ençata la primera fase de reformes del Teatre Sans que es concretarà en la substitució total de la teulada de l'edifici, la rehabilitació de la planta del porxo i la façana.

Així es reinicia la programació l'any 2000 i es podrà veure La Vetllada Teatral Dadà (Georges Ribemont, Philippe Shoupault, Tristan Tzara i altres) per l'Escola d'Arts Escèniques; l'espectacle ¡Ho! telo de la companyia d'Astúries Higienico Papel sobre textos de William Shakespeare; Show Sincero de Ana Pudor de Santiago de Compostela i Ostres, ostres... ostres! d'Estudi Zero Teatre sobre textos de Dorothy Parker.

A principis de l'any 2001 es programa de nou La família Sans d'Estudi Zero Teatre Ostres, ostres... ostres! d'Estudi Zero Teatre i L'Inpromptu de Versalles de Moliere per l'Escola d'Arts Escèniques.

L'any 2001 el Teatre Sans continuà la segona fase d'obres del que serà el procés integral de reformes, amb el canvi de forjat de totes les plantes, la recuperació del pati i de les façanes interiors, així com la recuperació d'espais eliminat tabicacions, adequant l'edifici a les noves mesures de seguretat antiincendis i d'accés per a minusvàlids. D'aquesta manera s'han recuperat conservant tots els elements gòtics, un casal de 1000 metres construïts dedicat íntegrament a les arts escèniques amb un espai de representació a la planta noble per a 100 espectadors, un escenari mòbil de 5x7 metres, nous espais multiús, lavabos, camerins, tallers, aules, dues sortides d'emergència i un pati interior totalment reformat, que al 2003 formen part de la nova infrastructura cultural, teatral de la ciutat de Palma. Un espai privat amb un ús públic que ha comptat amb l'ajut de la Conselleria d'Obres públiques del Govern Balear.

L'any 2002 es va presentar Pim Pam Pum de l'Escola d'Arts Escèniques i al 2003 una vegada acabades les obres, s'ha presentat d'Estudi Zero Teatre Tronats Edicions presenta Tot Shakespeare... o no de Adam Long, Daniel Singer i Jess Winfield; Esquena de Ganivet de Pep Tosar i S'Equivoca de porta de Joe Orton per l'Enfilall Teatre.

La temporada de tardor de 2003 inicià la programació amb la presentació de dos espectacles del mestre argentí, actor, dramaturg i psiquiatra Eduardo Pavlosky:La muerte de Marguerite Duras i Potestad.

Altres espectacles programats son Qui no s'arrisca no pisca de Estudi Zero Teatre; La prematura muerte de un viajante de Sindrome Clown (Sevilla);Alakazan.La Leyenda Viva de la Magia.de Rafeek (Brasil);Bon viatge faci la cadernera de Estudi Zero Teatre i Tronats Edicions presenta Tot Shakespeare o no de Estudi Zero Teatre.